19. Les obres que els homes fan són davant el Senyor clares com el sol;ell sempre sap com es comporten.
20. Mai no li han pogut amagar cap injustícia,perquè tots els seus pecats són davant el Senyor.
21. Però el Senyor, que és bo i coneix el que ell ha creat, no els deixa ni els abandona, sinó que els perdona.
22. L’almoina que l’home fa és per al Senyor com un segell personal;un gest benvolent, el Senyor l’estima com la nineta de l’ull, i permet així que els seus fills i filles es penedeixin.
23. A la fi, quan Déu intervindrà per recompensar els homes,donarà a cadascú la recompensa que es mereix.
24. Però, als qui es penedeixen, Déu els dóna l’ocasió de retornar a ell,i anima la perseverança dels qui defalleixen.
25. Torna al Senyor i abandona el pecat,suplica-li i es tornarà petit l’obstacle que et faria ensopegar.
26. Retorna a l’Altíssim i allunya’t del mal, que ell mateix et conduirà de les tenebres a la llum de la salvació.Odia tot el que és detestable.
27. Qui lloarà l’Altíssim en el món dels morts?Sols els vius li poden donar gràcies.
28. Un mort ja no hi és i no pot lloar Déu,però el qui és viu i ple de salut ha d’enaltir el Senyor.
29. Que n’és, de gran, la misericòrdia del Senyor!Que gran, el seu perdó, per als qui acudeixen a ell!
30. Els homes no ho poden tenir tot,perquè els humans no són pas immortals.
31. Què hi ha de més lluminós que el sol?,i bé es torna fosc durant els eclipsis.Per tant, els homes, que sols són carn i sang,molt més es poden enfosquir pel mal que pensen.
32. Déu vigila els estels celestials,però els homes no són res més que pols i cendra.