14. Els va dir: «Allunyeu-vos de tot mal.»I els va donar manaments de cara als altres homes.
15. El Senyor veu constantment la conducta dels homes,ningú no pot fugir de la seva mirada.
16. Des de la jovenesa, la seva conducta s’orienta cap al mal, i són incapaços de canviar el seu cor de pedra per un cor de carn.
17. Quan el Senyor va repartir la terra entre les nacions,a cada una li va donar un cap,però va escollir Israel com la seva possessió.
18. Com a primogènit que és, l’alimenta instruint-lo, li dóna la llum del seu amor i no l’abandona.
19. Les obres que els homes fan són davant el Senyor clares com el sol;ell sempre sap com es comporten.
20. Mai no li han pogut amagar cap injustícia,perquè tots els seus pecats són davant el Senyor.
21. Però el Senyor, que és bo i coneix el que ell ha creat, no els deixa ni els abandona, sinó que els perdona.
22. L’almoina que l’home fa és per al Senyor com un segell personal;un gest benvolent, el Senyor l’estima com la nineta de l’ull, i permet així que els seus fills i filles es penedeixin.
23. A la fi, quan Déu intervindrà per recompensar els homes,donarà a cadascú la recompensa que es mereix.
24. Però, als qui es penedeixen, Déu els dóna l’ocasió de retornar a ell,i anima la perseverança dels qui defalleixen.
25. Torna al Senyor i abandona el pecat,suplica-li i es tornarà petit l’obstacle que et faria ensopegar.
26. Retorna a l’Altíssim i allunya’t del mal, que ell mateix et conduirà de les tenebres a la llum de la salvació.Odia tot el que és detestable.
27. Qui lloarà l’Altíssim en el món dels morts?Sols els vius li poden donar gràcies.
28. Un mort ja no hi és i no pot lloar Déu,però el qui és viu i ple de salut ha d’enaltir el Senyor.
29. Que n’és, de gran, la misericòrdia del Senyor!Que gran, el seu perdó, per als qui acudeixen a ell!