6. Un dia, un foc va abrusar una assemblea de pecadors;una altra vegada, l’enuig diví s’encengué contra un poble infidel.
7. No va perdonar els gegants dels temps antics,que es creien forts per a revoltar-se.
8. No va plànyer els qui vivien a la ciutat de Lot:els detestava per l’orgull que tenien.
9. No va tenir pietat de la nació corrompuda:foren exterminats pels seus pecats. Tot això ho ha fet a les nacions de cor insensible, i no es va deixar apaivagar pel seu nombrós poble sant.
10. La mateixa sort tingueren els sis-cents mil homesque s’havien aplegat amb el cor endurit. El Senyor els castigà i després en va tenir pietat, els va ferir i després els va curar. El Senyor vetllà per ells mostrant-se misericordiós i conduint-los.
11. Encara que hi hagués un sol home rebel,seria estrany que quedés sense càstig.El Senyor sap compadir-se, però també castigar,i mostra la seva força quan perdona, però també quan s’indigna.
12. Tant com és gran el seu amor, és gran la seva severitat;ell judica els homes segons les seves obres.
13. El culpable no s’escaparà emportant-se el botí,i l’esperança del just no quedarà confosa.
14. Déu tindrà en compte les caritats que s’hagin fet;cadascú rebrà el que mereixin les seves obres.
15. El Senyor va endurir el faraó perquè no el reconegués; llavors intervingué i féu conèixer els seus prodigis per tota la terra.
16. Ha manifestat el seu amor a tota la creació, ha repartit a tota la humanitat la llum i les tenebres.
17. No diguis pas: «M’amagaré del Senyor,i, d’allí dalt, qui ha de pensar en mi?Entre tanta gent passaré desapercebut.Què sóc jo enmig de la creació immensa?»
18. Mira: el cel i el cel del cel,la terra i l’abisme s’estremeixen quan el Senyor els visita. Tot l’univers ha estat creat i existeix sols perquè ell ho ha volgut.