14. Déu tindrà en compte les caritats que s’hagin fet;cadascú rebrà el que mereixin les seves obres.
15. El Senyor va endurir el faraó perquè no el reconegués; llavors intervingué i féu conèixer els seus prodigis per tota la terra.
16. Ha manifestat el seu amor a tota la creació, ha repartit a tota la humanitat la llum i les tenebres.
17. No diguis pas: «M’amagaré del Senyor,i, d’allí dalt, qui ha de pensar en mi?Entre tanta gent passaré desapercebut.Què sóc jo enmig de la creació immensa?»
18. Mira: el cel i el cel del cel,la terra i l’abisme s’estremeixen quan el Senyor els visita. Tot l’univers ha estat creat i existeix sols perquè ell ho ha volgut.
19. Les muntanyes i els fonaments de la terra,quan ell els mira, tremolen d’esglai.
20. Però, en tot això, l’home no hi pensa:qui s’atura a reflexionar sobre els camins del Senyor?
21. Com la tempesta que arriba de sorpresa,la major part de les obres del Senyor queden en secret.
22. «Qui anuncia les obres de justícia que el Senyor fa?Qui les espera? L’aliança va ser fa tant de temps! Sols a la fi Déu passarà comptes de tot.»
23. Això és el que pensa l’home sense seny,l’home estúpid i esgarriat només pensa bestieses.
24. Fill meu, escolta’m i aprèn el meu saber,para atenció a les meves paraules.
25. T’aniré donant amb mesura l’educació justa,amb exactitud et transmetré el coneixement.
26. El Senyor, al principi, decidí de crear el món,el va fer i assignà un lloc a cada una de les seves obres.
27. Les disposà en ordre per sempre més,des dels orígens fins al seu futur llunyà.No han conegut mai la fam ni la fatiga,ni mai abandonen la seva tasca.