Antic Testament

Nou Testament

Siràcida 13:16-26 Bíblia Catalana Traducció Interconfessional (BCI)

16. Tots els animals s’acoblen amb els de la seva espècie,i també l’home s’uneix amb qui és semblant a ell.

17. Què tenen en comú el llop i l’anyell,el pecador i el qui és fidel?

18. ¿Poden viure en pau la hiena i el gos?¿Pot haver-hi entesa entre el ric i el pobre?

19. Els ases salvatges són la caça dels lleons al desert:així els pobres són la presa dels rics.

20. L’arrogant sent horror de la vida humil:així el ric sent horror del pobre.

21. Quan un ric trontolla, els seus amics el sostenen;però quan un pobre cau, fins i tot els amics el rebutgen.

22. Quan un ric ensopega, molts vénen a ajudar-lo,i si diu bestieses, li donen la raó;quan un pobre ensopega, encara el renyen,i si diu coses intel·ligents, no li fan gens de cas.

23. Quan el ric parla, tots calleni posen als núvols les seves paraules;però quan un pobre parla, tothom diu: «Qui és aquest?»,i si s’entrebanca, l’empenyen per fer-lo caure.

24. La riquesa és bona si ve de mans netes,i dolenta la pobresa quan la pateixen els impius.

25. El cor de l’home afaiçona l’aspecte de la cara,sigui en bé, sigui en mal.

26. Una cara alegre és senyal d’un cor bo,però trobar un proverbi ben pensat demana molta reflexió.

Llegir capítol complet Siràcida 13