Antic Testament

Nou Testament

Siràcida 11:20-34 Bíblia Catalana Traducció Interconfessional (BCI)

20. Mantén-te fidel en el teu deure, dedica-t’hii arriba a vell complint les teves obligacions.

21. No et deixis impressionar per l’èxit del pecadors;confia en el Senyor i persevera en la teva feina,perquè és molt fàcil per al Senyord’enriquir un pobre de cop i volta.

22. La recompensa dels fidels és la benedicció del Senyor;ell, en un instant, fa florir els seus dons.

23. No diguis: «De què tinc necessitat?Quins béns puc tenir encara?»

24. Tampoc no diguis: «Ja tinc tot el que em cal.Quins mals em poden arribar encara?»

25. Quan les coses van bé, ens oblidem de les desgràcies,i quan van malament, ens oblidem dels temps feliços.

26. Però per al Senyor és fàcil, el dia de la mort,de donar a cadascú el que es mereix.

27. Una hora dolenta fa oblidar tots els bons moments,però a l’hora de la mort es veu clar tot el que l’home ha fet.

28. Abans de la mort no tinguis ningú per feliç,perquè és al final que un home es fa conèixer.

29. No facis entrar tothom a casa teva,que l’home fals té moltes astúcies.

30. El cor de l’orgullós és com una perdiu de reclam en una gàbia:està a l’aguait esperant que caiguis.

31. Ell posa el seu parany canviant el bé en mal,i troba tares a les coses més bones.

32. D’una espurna de foc en surt un gran caliu:el malvat sempre està a l’aguait per fer córrer la sang.

33. Guarda’t del dolent: no fa més que tramar maldatsi podria arruïnar per sempre el teu bon nom.

34. Si reps a casa un estranger, et portarà el malestari et farà foraster a casa teva.

Llegir capítol complet Siràcida 11