7. Tu m’has escollit per a rei del teu poble, per a jutge dels teus fills i de les teves filles.
8. Tu m’has ordenat que t’edifiqui un temple a la teva muntanya santa, un altar a la ciutat on has posat el teu tabernacle, fet segons el model del tabernacle sant que havies preparat des d’un principi.
9. »Amb tu hi ha la Saviesa, que coneix les teves obres i era present quan creaves el món: ella sap què és plaent als teus ulls i què és conforme als teus manaments.
10. Envia-la des de les altures santes del cel, fes-la baixar del teu tron gloriós, perquè treballi amb mi i em faci costat i jo pugui conèixer allò que et plau.
11. Ella, que ho sap tot i ho comprèn tot, em guiarà assenyadament en les meves empreses i em guardarà amb la seva presència gloriosa.
12. Així seran agradables les meves obres, governaré amb justícia el teu poble i seré digne d’ocupar el tron del meu pare.
13. »Quin home podria conèixer els designis de Déu? Qui podria saber què vol el Senyor?
14. Els nostres pensaments són insegurs, són precàries les nostres reflexions.
15. El cos, sotmès a la corrupció, afeixuga l’ànima; aquesta cabana de terra és una càrrega per a l’esperit que s’endinsa en la reflexió.
16. Si amb prou feines ens afigurem les coses de la terra, si ens costa descobrir el que tenim al nostre abast, qui podria trobar el rastre de les coses celestials?
17. Qui hauria conegut mai els teus designis si tu mateix no li haguessis donat la Saviesa, si no li haguessis enviat des de dalt el teu Esperit Sant?
18. Així els habitants de la terra han trobat el camí dret, els homes han après allò que et plau. La Saviesa els ha salvat.»