13. Gràcies a ella obtindré la immortalitat, deixaré un record etern als qui vindran després de mi.
14. Governaré pobles, se’m sotmetran les nacions.
15. Quan sentin parlar de mi, tremolaran els tirans més temibles; em mostraré bondadós amb la gent i valerós en el combat.
16. Quan entri a casa reposaré al seu costat, perquè la seva companyia no és mai amarga, ni és molesta la seva intimitat: ben al contrari, dóna joia i alegria.
17. Meditava tot això i em deia a dintre meu: Emparentar-se amb la Saviesa assegura la immortalitat,
18. la seva amistat procura un noble goig, el seu treball porta una riquesa inestroncable, tenirhi tracte freqüent fa ser entenimentat, comunicar les seves paraules dóna anomenada. Per això anava d’ací d’allà cercant de fer-la esposa meva.
19. Jo era un noi de bona mena, m’havia tocat en sort una ànima bona;
20. més ben dit, jo que era bo, vaig venir a viure en un cos pur.
21. Em vaig adonar, però, que mai no arribaria a posseir la Saviesa si Déu no me la donava: saber que aquesta gràcia ve de Déu, ja era signe de bon seny. Per això em vaig adreçar al Senyor, pregant-li de tot cor amb aquestes paraules: