8. La prefereixo a ceptres i trons, i al seu costat tinc la riquesa per no res.
9. Ni tan sols la puc comparar a les pedres precioses, perquè al seu davant tot l’or del món és un grapat de sorra, i la plata no valdria més que el fang.
10. Me l’estimo més que la salut i la bellesa; he decidit que em faci de llum, perquè la seva claror no s’apaga mai.
11. Amb ella m’han vingut tots aquests béns, ja que duia a les mans riqueses incomptables.
12. Jo gaudia de tots els béns que la Saviesa em portava, però encara no sabia que ella els havia engendrat.
13. El que he après sense engany, ho comunico sense recança: les seves riqueses, no les amago.
14. Ella és per als homes un tresor inestroncable: els qui el posseeixen s’atrauen l’amistat de Déu, ja que els dons que provenen de l’educació fan que els homes siguin agradables als seus ulls.
15. Que Déu em concedeixi de parlar assenyadament i pensar d’una manera digna dels dons que he rebut d’ell, ja que és ell qui guia cap a la Saviesa i qui fa tornar els savis al camí dret.
16. Nosaltres i les nostres paraules, amb tot l’enteniment i tota la destresa, estem a les seves mans.
17. Ell m’ha donat, doncs, el coneixement exacte de la realitat. M’ha ensenyat l’estructura de l’univers i les propietats dels elements,
18. el principi, l’entremig i la fi del temps, el pas dels solsticis i el canvi de les estacions,