14. L’esperança de l’impiu és com la palla que el vent s’enduu, com les agulles de gebre que s’emporta la tempesta, com el fum que el vent esvaeix, com el record de l’hoste d’un dia, que avui ve i demà se’n va.
15. Però els justos viuen per sempre. El Senyor els guarda la recompensa, l’Altíssim vetlla per ells.
16. Per això rebran de mans del Senyor les insígnies reials, una diadema magnífica. La dreta del Senyor els protegirà, el braç del Senyor els farà d’escut.
17. Ell es vestirà de zel per a combatre, armarà la creació per a atacar els enemics;
18. es posarà la cuirassa de la justícia, i com a casc, el judici imparcial;
19. prendrà l’escut invencible de la santedat,
20. empunyarà l’espasa tallant del seu enuig. El món sencer lluitarà al seu costat contra els insensats.
21. Els núvols, com un arc tibat, tiraran els llamps cap al blanc amb punteria;
22. com ballestes, dispararan furients la calamarsa. Les onades de la mar s’alçaran contra ells, les aigües abismals els negaran sense compassió.
23. Bufarà un vent poderós, els ventarà com l’huracà. La maldat haurà provocat la devastació de la terra, les males accions hauran fet que sigui derrocat el tron dels poderosos.