1. Llavors el just estarà dret, confiat i segur davant els impius que l’afligien i es burlaven dels seus sofriments.
2. Veient-lo salvat quan no s’ho esperaven, quedaran esbalaïts, esglaiats i consternats.
3. Angoixats i abatuts, es diran els uns als altres amb recança:
4. «Aquest era el motiu de les nostres burles, l’objecte dels nostres sarcasmes! Que n’érem, d’insensats! El seu viure ens va semblar una bogeria; una infàmia, la seva mort.
5. Com és que ara figura entre els fills de Déu i participa de l’heretat dels àngels?
6. Érem nosaltres els qui anàvem errats, lluny del camí de la veritat. La llum de la justícia no ens ha il·luminat. El sol no ha sortit per a nosaltres.
7. Ens hem atipat de seguir sendes de mal i perdició, hem travessat deserts sense cap ruta; però no hem volgut conèixer el camí del Senyor.
8. De què ens ha servit el nostre orgull? De què ens han servit la riquesa i l’arrogància?
9. Tot allò ha passat com una ombra, com un rumor que aviat s’oblida.
10. Ha passat com una nau que solca la mar agitada: no queda rastre del seu pas ni deixant de la quilla entre les ones.