14. El Senyor s’havia complagut en la seva ànima, i per això el va treure de pressa d’aquest món dolent. La gent que ho veia no ho entenia; no sabien adonar-se
15. que Déu dóna als seus elegits la gràcia i la misericòrdia i que vindrà a visitar els seus sants.
16. El just que mor és una condemna per als impius que sobreviuen; un jove que arriba aviat a la maduresa condemna la llarga vellesa dels injustos.
17. La gent veu la fi del savi, però no comprèn què volia d’ell el Senyor, no comprèn per què se l’ha endut en un lloc segur.
18. Ho veuen i se’n burlen, però qui es riu d’ells és el Senyor.
19. D’aquí a no gaire, aquests burletes seran un cadàver sense els honors del sepulcre, motiu etern de riota al país dels morts. Déu els precipitarà de cap a terra, sense que puguin dir res; els sacsejarà des del fonament i quedaran devastats per sempre més. Es trobaran amb el dolor. Mai més ningú no els recordarà.
20. Els impius es presentaran plens de por quan hagin de passar comptes dels seus pecats: les seves males obres els acusaran a la cara.