1. Val més no tenir fills però ser una persona virtuosa. Perquè la bondat deixa un record immortal, és reconeguda per Déu i pels homes.
2. La imiten allà on és, l’enyoren quan se’n va; i en l’eternitat desfila portant la corona del triomf després d’haver vençut en la lluita per un premi que no es marceix.
3. En canvi, als impius no els serveix de res tenir molts fills. Són rebrots espuris: no enfonsaran gaire les arrels, no consolidaran la seva soca.
4. Ni que per un cert temps facin brancatge, no estaran ben arrelats: el vent els sacsejarà, l’huracà els arrencarà de soca-rel;
5. els seus tanys seran tallats encara tendres, el seu fruit serà inútil, massa verd per a menjar, no valdrà per a res.
6. Els fills engendrats d’una unió culpable, el dia del judici seran testimonis de la maldat dels seus pares.
7. El just, ni que mori aviat, trobarà el repòs,
8. perquè no són la llarga vida o el nombre d’anys el que dóna la mesura d’una vellesa honorable:
9. el seny de l’home val tant com els cabells blancs, i una vida neta és igual que una edat madura.
10. Déu s’havia complagut en el just i se l’estimava i, veient que vivia enmig de pecadors, se’l va endur.
11. Va emportar-se’l abans que la malícia no li fes perdre el seny, o l’engany no seduís la seva ànima.
12. Perquè l’encís del mal ofusca la bondat, i el remolí de les passions soscava els esperits innocents.
13. En poc temps, el just havia arribat a la maduresa pròpia d’una llarga vida.