10. Oprimim el pobre, per just que sigui; no planyem les viudes ni respectem els cabells blancs de l’ancià.
11. Just, per a nosaltres, ho és qui té la força. La feblesa no porta enlloc.
12. »Posem paranys al just; ens fa nosa. Està contra tot el que fem, ens retreu que faltem a la Llei, ens tira en cara les nostres accions com si fossin contràries a l’educació que vam rebre.
13. Es gloria de conèixer Déu i s’anomena fill del Senyor.
14. És una acusació viva de les nostres idees. Només de veure’l, ja ens afeixuga.
15. I és que la seva vida no s’assembla gens a la dels altres: ell camina per sendes estranyes.
16. Ens mira com moneda falsa, s’allunya dels nostres camins com de la pesta. Declara que a la fi seran feliços els justos i presumeix de tenir Déu per pare.
17. Vegem si és veritat això que diu, comprovem quina serà la seva fi.