1. Els impius van errats quan es diuen:«Que n’és, de curta i trista, la vida! No hi ha res a fer quan l’home s’acaba. No se sap de ningú que hagi tornat de la mort.
2. Hem nascut per atzar i, quan arribi el final, serà com si no haguéssim existit. El nostre alè no és més que fum, i el pensament, una espurna del cor que batega.
3. Quan l’espurna s’apaga, el nostre cos es torna cendra i l’esperit s’esvaeix com l’aire inconsistent.
4. Amb el temps, ningú no recordarà el nostre nom, tothom haurà oblidat les nostres obres. La vida passa com un núvol, sense deixar rastre; es fon com la boira que un raig de sol esquinça i desfà amb la seva escalfor.
5. El temps que vivim és el pas d’una ombra; la nostra fi no es pot ajornar. Ja és fixada, i no podem tornar enrere.
6. »Som-hi, doncs! Aprofitem-nos dels béns que tenim; fruïm del món amb passió com qui frueix de la joventut!
7. No estalviem els vins millors ni els perfums més fins. Collim les flors, ara que és primavera.
8. Coronem-nos de roses abans no es marceixin.
9. Omplim tots els prats amb les nostres orgies. Escampem arreu els senyals de la nostra disbauxa. Aquest és el nostre destí, és això el que ens ha tocat.
10. Oprimim el pobre, per just que sigui; no planyem les viudes ni respectem els cabells blancs de l’ancià.