1. En canvi, el teu enuig implacable es va abatre fins a la fi sobre els impius. Tu ja sabies el que farien:
2. deixarien sortir el poble, fins i tot li donarien pressa; però, canviant de pensament, el perseguirien.
3. En efecte, encara feien dol i es planyien davant les tombes dels difunts, que ja van concebre una altra idea absurda i sortiren a perseguir com a fugitius aquells a qui feia poc havien suplicat que se n’anessin.
4. Una ben merescuda fatalitat els arrossegà a aquest extrem, fent-los oblidar els fets passats, perquè culminessin amb nous turments la part de càstig que els faltava.
5. I així, mentre el teu poble feia l’experiència d’una sortida extraordinària, aquells trobarien una mort ben sorprenent.