1. En canvi, el teu enuig implacable es va abatre fins a la fi sobre els impius. Tu ja sabies el que farien:
2. deixarien sortir el poble, fins i tot li donarien pressa; però, canviant de pensament, el perseguirien.
3. En efecte, encara feien dol i es planyien davant les tombes dels difunts, que ja van concebre una altra idea absurda i sortiren a perseguir com a fugitius aquells a qui feia poc havien suplicat que se n’anessin.
4. Una ben merescuda fatalitat els arrossegà a aquest extrem, fent-los oblidar els fets passats, perquè culminessin amb nous turments la part de càstig que els faltava.
5. I així, mentre el teu poble feia l’experiència d’una sortida extraordinària, aquells trobarien una mort ben sorprenent.
6. Tota la creació, obeint les teves ordres, va ser remodelada de cap i de nou en cada una de les seves espècies, perquè els teus fills fossin guardats de tot mal.
7. I així pogueren veure el núvol cobrint la formació d’Israel, la terra eixuta emergint de l’indret on fins llavors hi havia aigua, el Mar Roig que es tornava un camí sense entrebancs, les onades violentes convertides en plana verdejant.
8. Per aquí va passar tot un poble protegit per la teva mà, contemplant aquells prodigis admirables.
9. Com cavalls aviats a pasturar, com anyells enjogassats, et lloaven a tu, Senyor, que els alliberaves.
10. Recordaven el que s’havia esdevingut en el país on eren forasters, quan la terra, en comptes de bestiar, produïa mosquits, quan el riu, en comptes de peixos, vomitava una infinitat de granotes.
11. Més endavant, quan, enduts pel seu desig, reclamaven menjars delicats, veieren néixer una nova mena d’ocells,
12. les guatlles que pujaven de la mar per satisfer el seu desig.