21. Un home irreprotxable corregué a defensar-los amb les armes pròpies del seu ministeri sacerdotal: la pregària i l’encens que apaivaga. Es va encarar al teu furor i va posar fi al desastre, acreditant-se així com a servidor teu.
22. Va superar el teu enuig, no amb la força corporal ni amb l’eficàcia de les armes: deturà l’executor del càstig amb la paraula, apel·lant als juraments que acompanyen les aliances que tu havies fet amb els nostres pares.
23. Així, quan ja amuntegaven els cadàvers, ell es plantà al bell mig i deturà l’envestida de la pesta, li barrà el camí cap als qui encara vivien.
24. El seu llarg vestit sacerdotal duia representat tot l’univers, tenia gravats en els quatre rengles de pedres precioses els noms gloriosos dels pares, i a la diadema que li cenyia el cap hi havia el signe de la teva majestat.
25. Davant d’això, l’exterminador va recular esporuguit. Al teu poble li va bastar un tast de la teva indignació.