Antic Testament

Nou Testament

Saviesa 18:19-25 Bíblia Catalana Traducció Interconfessional (BCI)

19. Els somnis que els pertorbaven, ja els ho havien anunciat, perquè no morissin sense saber la causa de la seva desgràcia.

20. També als justos els va tocar l’experiència de la mort, i en el desert en caigué estesa una gran multitud. Però la teva indignació, Senyor, no va durar gaire.

21. Un home irreprotxable corregué a defensar-los amb les armes pròpies del seu ministeri sacerdotal: la pregària i l’encens que apaivaga. Es va encarar al teu furor i va posar fi al desastre, acreditant-se així com a servidor teu.

22. Va superar el teu enuig, no amb la força corporal ni amb l’eficàcia de les armes: deturà l’executor del càstig amb la paraula, apel·lant als juraments que acompanyen les aliances que tu havies fet amb els nostres pares.

23. Així, quan ja amuntegaven els cadàvers, ell es plantà al bell mig i deturà l’envestida de la pesta, li barrà el camí cap als qui encara vivien.

24. El seu llarg vestit sacerdotal duia representat tot l’univers, tenia gravats en els quatre rengles de pedres precioses els noms gloriosos dels pares, i a la diadema que li cenyia el cap hi havia el signe de la teva majestat.

25. Davant d’això, l’exterminador va recular esporuguit. Al teu poble li va bastar un tast de la teva indignació.

Llegir capítol complet Saviesa 18