11. L’esclau i l’amo sofrien el mateix càstig; igual patia el vassall que el rei.
12. Tothom en aquell país, sense distinció de cap mena, tenia cadàvers incomptables, morts tots de la mateixa manera. Els vius no eren prou nombrosos per a enterrar-los, perquè en un sol instant havien desaparegut els seus fills més estimats.
13. Aquella gent, que eren del tot incrèduls i que ho atribuïen tot a bruixeria, ara, perduts els primogènits, confessaven que el poble d’Israel era fill de Déu.
14. Mentre un silenci tranquil embolcallava l’univers i la nit era al bell mig de la seva cursa,
15. la teva paraula totpoderosa, deixant els trons reials, es va llançar des del cel com un guerrer implacable al mig del país destinat a l’extermini;
16. brandava com una espasa esmolada el teu decret irrevocable. Dreta allà, tocant el cel i trepitjant la terra, ho va omplir tot de mort.
17. Tot d’una, els van trasbalsar malsons terribles, els sobtà un esglai inesperat.
18. Mig morts, llançats pertot arreu, manifestaven el motiu pel qual morien.
19. Els somnis que els pertorbaven, ja els ho havien anunciat, perquè no morissin sense saber la causa de la seva desgràcia.
20. També als justos els va tocar l’experiència de la mort, i en el desert en caigué estesa una gran multitud. Però la teva indignació, Senyor, no va durar gaire.
21. Un home irreprotxable corregué a defensar-los amb les armes pròpies del seu ministeri sacerdotal: la pregària i l’encens que apaivaga. Es va encarar al teu furor i va posar fi al desastre, acreditant-se així com a servidor teu.
22. Va superar el teu enuig, no amb la força corporal ni amb l’eficàcia de les armes: deturà l’executor del càstig amb la paraula, apel·lant als juraments que acompanyen les aliances que tu havies fet amb els nostres pares.
23. Així, quan ja amuntegaven els cadàvers, ell es plantà al bell mig i deturà l’envestida de la pesta, li barrà el camí cap als qui encara vivien.
24. El seu llarg vestit sacerdotal duia representat tot l’univers, tenia gravats en els quatre rengles de pedres precioses els noms gloriosos dels pares, i a la diadema que li cenyia el cap hi havia el signe de la teva majestat.
25. Davant d’això, l’exterminador va recular esporuguit. Al teu poble li va bastar un tast de la teva indignació.