11. L’esclau i l’amo sofrien el mateix càstig; igual patia el vassall que el rei.
12. Tothom en aquell país, sense distinció de cap mena, tenia cadàvers incomptables, morts tots de la mateixa manera. Els vius no eren prou nombrosos per a enterrar-los, perquè en un sol instant havien desaparegut els seus fills més estimats.
13. Aquella gent, que eren del tot incrèduls i que ho atribuïen tot a bruixeria, ara, perduts els primogènits, confessaven que el poble d’Israel era fill de Déu.
14. Mentre un silenci tranquil embolcallava l’univers i la nit era al bell mig de la seva cursa,
15. la teva paraula totpoderosa, deixant els trons reials, es va llançar des del cel com un guerrer implacable al mig del país destinat a l’extermini;