1. Mentrestant, una llum esplèndida il·luminava el teu poble sant. Els egipcis, que els sentien sense veure’n la figura, els proclamaven benaurats perquè no patien com ells;
2. també els agraïen que, tot i els maltractaments rebuts, no cerquessin de fer-los mal, i els demanaven perdó pel que havien hagut de suportar.
3. Així, doncs, en comptes de les tenebres, oferies als teus una columna flamejant: era per a ells una guia en un camí desconegut, i els feia de sol inofensiu en aquell viatge gloriós.
4. En canvi, els altres es mereixien ser privats de la llum i restar en aquella presó de tenebres, perquè havien retingut presoners els teus fills. Per ells havies de donar al món la llum indefectible de la Llei.