1. Mentrestant, una llum esplèndida il·luminava el teu poble sant. Els egipcis, que els sentien sense veure’n la figura, els proclamaven benaurats perquè no patien com ells;
2. també els agraïen que, tot i els maltractaments rebuts, no cerquessin de fer-los mal, i els demanaven perdó pel que havien hagut de suportar.
3. Així, doncs, en comptes de les tenebres, oferies als teus una columna flamejant: era per a ells una guia en un camí desconegut, i els feia de sol inofensiu en aquell viatge gloriós.
4. En canvi, els altres es mereixien ser privats de la llum i restar en aquella presó de tenebres, perquè havien retingut presoners els teus fills. Per ells havies de donar al món la llum indefectible de la Llei.
5. Els egipcis havien decidit de matar els nadons del teu poble sant. I es va salvar un sol infant, que havia estat exposat. Però tu, com a càstig del seu crim, els vas arrabassar una multitud de fills, i a ells els vas fer morir tots alhora dintre l’aigua impetuosa.
6. Aquella nit havia estat anunciada per endavant als nostres pares, perquè se sentissin encoratjats veient acomplerts els juraments de què s’havien fiat.
7. El teu poble ja esperava aquella nit que salvaria els justos i destruiria els enemics.
8. I així, allò mateix que et va servir per a castigar els adversaris, es convertí en motiu de glòria per a nosaltres, que tu havies cridat.
9. Els sants hereus d’una nissaga de justos oferien víctimes d’amagat i es comprometien de comú acord a observar aquesta llei divina: que els membres del poble sant compartirien els mateixos béns i els mateixos perills. I entonaven per primera vegada els himnes dels pares.
10. Els feia de contrapunt el clam discordant dels enemics, ressonava pertot arreu la veu planyívola dels qui ploraven els seus fills.
11. L’esclau i l’amo sofrien el mateix càstig; igual patia el vassall que el rei.
12. Tothom en aquell país, sense distinció de cap mena, tenia cadàvers incomptables, morts tots de la mateixa manera. Els vius no eren prou nombrosos per a enterrar-los, perquè en un sol instant havien desaparegut els seus fills més estimats.
13. Aquella gent, que eren del tot incrèduls i que ho atribuïen tot a bruixeria, ara, perduts els primogènits, confessaven que el poble d’Israel era fill de Déu.
14. Mentre un silenci tranquil embolcallava l’univers i la nit era al bell mig de la seva cursa,