15. Ara els feien córrer fantasmes monstruosos, ara quedaven paralitzats i la seva ànima defallia, perquè de sobte s’abatia sobre ells un terror inesperat.
16. I així els qui es trobaven allà en aquell país queien per terra i quedaven tan-cats en una presó sense reixes.
17. Fossin camperols, pastors o jornalers que treballessin durament lluny dels pobles, tots quedaven atrapats per sorpresa i havien de suportar aquell contratemps fatal.
18. A tots els fermava la mateixa cadena de tenebres. El xiulet del vent, el cant harmoniós dels ocells en el brancatge espès, el curs de l’aigua rajant impetuosa,
19. el brogit de les pedres caient cingles avall, la cursa invisible d’animals saltironant, el bruel de les feres més salvatges, l’eco repetit a les fondalades de les muntanyes, tot això els deixava paralitzats de basarda.
20. Quan tot el món resplendia d’una llum esclatant i tothom s’ocupava sense traves dels seus treballs,
21. tan sols damunt d’ells s’estenia una nit pesant, imatge de les tenebres de la mort que els havien d’engolir. De fet, però, allò que els pesava no eren les tenebres, sinó ells mateixos.