1. Senyor, que en són, de meravellosos, els teus judicis i difícils d’explicar! Per això es va esgarriar, aquella gent rebeca als teus ensenyaments.
2. Aquells homes sense llei que estaven segurs de dominar el teu poble sant, ara s’havien tancat a casa, presoners de les tenebres, encadenats a una nit inacabable, privats de la teva eterna providència.
3. I quan es pensaven que el vel espès de l’oblit amagaria els seus pecats ocults, es van dispersar, víctimes d’un temor esgarrifós i d’al·lucinacions que els trasbalsaven.
4. Ni el racó que els aixoplugava no els defensava de la por: uns sorolls aterridors retrunyien pertot al seu voltant, mentre apareixien espectres tètrics amb cares llòbregues.
5. El foc no tenia prou força per a fer llum, ni tampoc la lluïssor espurnejant dels estels no gosava il·luminar aquella nit esgarrifosa.
6. Tan sols se’ls anava apareixent una foguera que s’encenia tota sola i que els omplia de terror. I quan desapareixia aquella visió, l’esgarrifament que tenien els feia veure les coses encara amb més por.
7. Els artificis de la màgia resultaven ser impotents i les seves pretensions de conèixer es desfeien en un ridícul complet.
8. Els qui havien assegurat que podien allunyar dels esperits malalts l’angoixa i el neguit, ara emmalaltien d’una por que feia riure.
9. I si bé no tenien cap motiu d’espant, el pas de les bestioles i el bufec dels rèptils bastaven per a espantar-los.
10. Morts de por, no gosaven ni mirar aquell aire tenebrós que no podien defugir.
11. La maldat covarda es condemna ella mateixa, i quan la consciència l’acorrala, sempre veu més dificultats de les que hi ha.
12. Només hi ha por quan falla l’ajuda que ve de la raó.