5. És cert que també el teu poble va sofrir l’envestida terrible d’uns animals, i moria picat per serps verinoses. Però la teva indignació no va durar fins a l’extrem.
6. El trasbals es va perllongar just el temps d’escarmentar-los, ja que els vas donar un símbol de salvació que els recordava els manaments de la teva Llei.
7. El qui es girava a mirar-lo, quedava guarit; però qui el salvava no era allò que contemplava, sinó tu, Senyor, que salves tothom.
8. Amb això convencies els nostres enemics que ets tu qui allibera de qualsevol mal.
9. Ells morien quan les llagostes i els tàvecs els picaven, sense que hi hagués cap remei per a mantenir-los amb vida. Però es mereixien que aquelles bèsties els castiguessin!
10. En canvi, ni les dents de les serps verinoses no podien res contra els teus fills: la teva misericòrdia vingué a trobar-los i els guaria.
11. Aquelles fiblades mantenien viu en ells el record dels teus manaments, però ben aviat foren guarits, perquè no caiguessin en un oblit profund i no es veiessin privats de la teva acció benvolent.
12. Perquè no els va posar bons cap herba remeiera ni cap emplastre, sinó la teva paraula, Senyor, capaç de guarir-ho tot.
13. Tu tens poder sobre la vida i sobre la mort, fas baixar a les portes de la mort i en fas pujar.
14. L’home dolent pot matar, però no pot retornar la vida a qui l’ha perduda, no pot alliberar l’ànima un cop ha estat arrabassada.
15. Ningú no pot escapar-se de la teva mà.
16. Vas fuetejar amb el teu braç poderós aquells impius que negaven conèixer-te. Els vas escometre amb pluges torrencials, amb fortes pedregades i tempestes desfermades; vas consumir-los amb el foc.
17. I quina meravella! Enmig de l’aigua que tot ho apaga, el foc s’abrandava amb més energia. I és que la natura combat a favor dels justos.
18. Unes vegades la flama s’amansia per no consumir els animals enviats contra els impius, perquè així aquests poguessin veure amb els seus propis ulls que els perseguia el judici diví.
19. Altres vegades, dintre mateix de l’aigua, el foc s’abrandava amb més força encara per destruir les collites d’un país malvat.
20. En canvi, donaves al teu poble un aliment d’àngels, els proveïes d’un pa baixat del cel, ja preparat, que no els costava cap esforç, un pa que era ple de tota delícia, que s’adaptava a tots els gustos.