27. Efectivament, el culte d’uns ídols abominables és el principi de tots els mals; n’és la causa i també la conseqüència.
28. Els idòlatres tan aviat exulten amb una alegria frenètica com pronuncien oracles mentiders; tan aviat viuen trepitjant els altres com perjuren sense fre.
29. De fet, com que confien en ídols sense vida, ja poden jurar en fals: no cal que temin cap revenja!
30. Però un doble càstig els caurà al damunt: primer, perquè recorrent als ídols s’han fet una idea falsa de Déu; després, perquè han perjurat amb mala fe, menyspreant la santedat divina.
31. En canvi, els ídols invocats amb jurament no tenen poder per a castigar ningú. És el càstig reservat als qui pequen, allò que sempre acaba atrapant els culpables.