1. Són frívols de mena tots els qui desconeixen Déu: a partir dels béns visibles, no han estat capaços de conèixer aquell qui és; tot i contemplar les obres, no n’han reconegut l’autor.
2. Han pres per déus els qui regeixen el curs del món: el foc, el vent, l’aire lleuger, el cicle dels astres i l’aigua impetuosa, el sol, la lluna i els altres llumeners del cel.
3. Si, fascinats per la bellesa d’aquestes coses, les han considerades déus, havien d’adonar-se com el seu sobirà les supera immensament, ja que foren creades per ell, que és origen de tota bellesa.
4. I si la força i el poder d’aquelles coses els tenien astorats, havien de comprendre que és molt més fort el qui les va formar.
5. La grandesa i bellesa de les criatures porta, de manera proporcional, a contemplar el seu creador.
6. Tanmateix, no cal reprendre’ls en excés: potser s’han esgarriat quan han volgut cercar Déu i trobar-lo.
7. I és que viuen enmig de les obres que Déu ha fet, no paren d’investigar-les, i la mateixa aparença els convenç: és tan bonic, aquest món!
8. Però ni així no tenen excusa.
9. Si han arribat a saber tant que són capaços de conjecturar el curs de l’univers, ¿com és que no han descobert més aviat el seu sobirà?
10. Que en són, de desgraciats, els qui posen la confiança en coses sense vida! Anomenen déus uns objectes que són obra d’homes: or o plata artísticament treballats amb figures d’éssers vius, o bé una pedra que no serveix de res, obra de mans antigues.
11. Així, un llenyataire expert serra un arbre de bon manejar, pela destrament tota l’escorça, el treballa amb habilitat i en fa un estri útil per a les necessitats quotidianes.
12. Els trossos sobrers li serveixen per a coure la minestra, i menja a cor què vols.
13. Però encara li’n sobra un tros que no li fa cap servei, un tronc guerxat i ple de nusos; l’agafa i el va tallant per passar el temps, l’esculpeix com ell sap, aprofitant estones perdudes, i li dóna forma humana