7. perquè la terra que tu estimes més que totes pogués acollir uns fills de Déu dignes d’habitar-la.
8. Doncs bé, fins i tot a aquesta gent, homes al capdavall, també vas tractar-los amb mirament i vas enviar-los vespes, avantguarda del teu exèrcit, perquè només els destruïssin de mica en mica.
9. Hauries pogut fer que, en una batalla, aquests impius caiguessin en mans dels justos. Hauries pogut destrossar-los tot d’una amb bèsties ferotges o amb una sola ordre terminant.
10. Però no ho vas fer. Aplicant pas a pas la teva justícia, els donaves una ocasió de penedir-se, encara que sabies que eren dolents de mena, amb una malícia innata, i que no canviarien mai de pensament:
11. eren una nissaga maleïda des dels seus orígens.I si ajornaves el càstig pels seus pecats, no era per por de ningú.
12. Qui gosaria demanar-te comptes del que fas? Qui s’oposaria al teu judici? Qui t’acusaria de destruir unes nacions que tu mateix has creat? Qui vindria a declarar contra tu per defensar uns homes culpables?
13. Però tu vetlles per tothom i no hi ha cap altre déu a qui hagis de demostrar que has jutjat amb rectitud.
14. Ni tampoc cap rei ni cap sobirà no et podria desafiar defensant els qui tu has castigat.