21. Amb quin mirament, doncs, no jutjaràs els teus propis fills, tu que havies garantit als seus pares, amb juraments que acompanyaven aliances, unes promeses tan excel·lents!
22. I així, mentre flagel·les els nostres enemics de deu mil maneres, ens eduques perquè pensem en la teva bondat quan jutgem, i esperem en la teva misericòrdia a l’hora de ser jutjats.
23. Per això vas turmentar aquells insensats que vivien una vida esgarriada, servint-te dels mateixos animals abominables que ells adoraven.
24. En efecte, s’havien esgarriat tant del camí dret que fins i tot van prendre com a déus els animals més vils i repugnants; es van deixar enredar com criatures sense seny, i
25. per aquest motiu els vas enviar un càstig grotesc com escau a infants sense ús de raó.
26. Però els qui no s’escarmentin amb renys de per riure rebran un càstig digne del poder de Déu.
27. Exasperats per aquelles bestioles que els feien sofrir, i veient-se castigats pels mateixos animalons que ells tenien per déus, van acabar reconeixent com a Déu veritable aquell que fins aleshores es negaven a conèixer. I és que el càstig suprem havia de caure damunt d’ells.