13. Però tu vetlles per tothom i no hi ha cap altre déu a qui hagis de demostrar que has jutjat amb rectitud.
14. Ni tampoc cap rei ni cap sobirà no et podria desafiar defensant els qui tu has castigat.
15. Tu, que ets just, governes l’univers amb justícia i consideres cosa indigna del teu poder condemnar o castigar cap innocent.
16. Perquè ets fort, ets just, i perquè ets el sobirà de tots, tractes tothom amb clemència.
17. Tan sols mostres la teva força a qui no creu en la plenitud del teu poder, i confons l’arrogància dels qui, coneixent-lo, gosen desafiar-lo.
18. Tu disposes de la força, i per això jutges amb clemència i ens governes amb molt mirament. Tens el poder a l’abast sempre que vols.
19. Obrant així, has ensenyat al teu poble que el just ha de ser amic dels altres homes, i alhora has omplert els teus fills d’esperança, ja que els dónes l’oportunitat de penedir-se dels pecats.
20. Has castigat amb molta discreció i paciència els enemics dels teus fills que mereixien la mort, i els has donat temps i ocasió per a renunciar a la maldat.
21. Amb quin mirament, doncs, no jutjaràs els teus propis fills, tu que havies garantit als seus pares, amb juraments que acompanyaven aliances, unes promeses tan excel·lents!
22. I així, mentre flagel·les els nostres enemics de deu mil maneres, ens eduques perquè pensem en la teva bondat quan jutgem, i esperem en la teva misericòrdia a l’hora de ser jutjats.
23. Per això vas turmentar aquells insensats que vivien una vida esgarriada, servint-te dels mateixos animals abominables que ells adoraven.
24. En efecte, s’havien esgarriat tant del camí dret que fins i tot van prendre com a déus els animals més vils i repugnants; es van deixar enredar com criatures sense seny, i
25. per aquest motiu els vas enviar un càstig grotesc com escau a infants sense ús de raó.
26. Però els qui no s’escarmentin amb renys de per riure rebran un càstig digne del poder de Déu.
27. Exasperats per aquelles bestioles que els feien sofrir, i veient-se castigats pels mateixos animalons que ells tenien per déus, van acabar reconeixent com a Déu veritable aquell que fins aleshores es negaven a conèixer. I és que el càstig suprem havia de caure damunt d’ells.