17. Al teu poder omnipotent, que havia creat el món a partir d’una matèria informe, li era ben fàcil d’enviar-los una munió d’óssos o de lleons furiosos,
18. o de crear expressament unes bèsties ferotges i mai vistes: uns monstres que exhalessin un foc abrusador o llancessin infectes bafarades de fum, amb uns ulls espurnejant llampecs esfereïdors,
19. animals mortífers capaços no tan sols d’esclafar-los, sinó fins i tot de fer-los morir d’esglai amb una sola llambregada.
20. Però ni aquestes bèsties no calien: els podies abatre d’un sol buf, perseguint-los amb el teu cop justicier o ventant-los amb el teu alè poderós. Tanmateix, tu has volgut disposar-ho tot amb mesura comptada i ponderada.
21. Sempre que vols, pots desplegar la teva força. Qui podria resistir el poder del teu braç?
22. El món sencer al teu davant és com el pes menut que tot just desnivella la balança, com la gota de rosada que cau a terra a trenc d’alba.
23. Però, justament perquè ho pots tot, tens misericòrdia de tothom i apartes la mirada dels pecats dels homes, perquè puguin penedir-se.
24. És que estimes tot el que existeix i no et repugna res del que has creat, ja que no has fet res sense estimar-ho.
25. Què podria subsistir si tu no ho volguessis? Què es podria mantenir si no ho haguessis cridat a l’existència?
26. Tractes amb gran mirament totes les coses, perquè to-tes són teves, Senyor que estimes la vida.