11. I sofrien igualment, tant els qui vivien enmig dels teus com els qui en vivien lluny:
12. una doble tristesa els afligia quan recordaven, gemegant, els fets passats.
13. D’una banda, perquè veien que allò mateix que havia servit per a castigar-los es convertia en un benefici per als israelites; i així reconeixien, Senyor, que tu intervenies.
14. D’altra banda, perquè aquell infant que havia estat exposat i que, més endavant, havien despatxat enmig d’escarnis, acabava omplint-los d’admiració. La set que van patir fou ben diferent de la dels justos.
15. El seu error els desencaminà i conduí els seus pensaments insensats a donar culte a rèptils irracionals i a bestioles abjectes; per això tu els vas castigar enviant-los una plaga d’animals irracionals,
16. perquè comprenguessin que l’home és castigat per allò mateix amb què peca.
17. Al teu poder omnipotent, que havia creat el món a partir d’una matèria informe, li era ben fàcil d’enviar-los una munió d’óssos o de lleons furiosos,
18. o de crear expressament unes bèsties ferotges i mai vistes: uns monstres que exhalessin un foc abrusador o llancessin infectes bafarades de fum, amb uns ulls espurnejant llampecs esfereïdors,
19. animals mortífers capaços no tan sols d’esclafar-los, sinó fins i tot de fer-los morir d’esglai amb una sola llambregada.
20. Però ni aquestes bèsties no calien: els podies abatre d’un sol buf, perseguint-los amb el teu cop justicier o ventant-los amb el teu alè poderós. Tanmateix, tu has volgut disposar-ho tot amb mesura comptada i ponderada.
21. Sempre que vols, pots desplegar la teva força. Qui podria resistir el poder del teu braç?
22. El món sencer al teu davant és com el pes menut que tot just desnivella la balança, com la gota de rosada que cau a terra a trenc d’alba.