6. Igualment, mentre morien els pecadors, la Saviesa salvava el just fugitiu del foc que plovia sobre les cinc ciutats.
7. Resten encara com a testimonis de la seva maldat una terra erma i fumejant, unes plantes amb uns fruits que les estacions no fan madurar, i una columna de sal dreçada com a monument perenne d’una persona que no va creure.
8. Els qui van prescindir de la Saviesa sofriren un doble mal: esdevingueren incapaços de conèixer el bé i, a més, van deixar a la posteritat un record de la seva niciesa, que no els permet ni tan sols dissimular les seves faltes.
9. En canvi, la Saviesa va salvar de la desgràcia els seus servidors.
10. Ella, encara, va conduir pel bon camí el just quan s’escapava del ressentiment del seu germà, li mostrà la reialesa de Déu i li va donar el coneixement de les coses santes. Li assegurà l’èxit dels seus afanys i va multiplicar els fruits del seu treball.
11. Quan l’avarícia dels seus explotadors l’oprimia, la Saviesa li féu costat i l’enriquí.
12. El va guardar dels enemics i el va protegir dels seus paranys. El proclamà vencedor en una lluita aferrissada, perquè entengués que no hi ha res més fort que la fidelitat a Déu.
13. La Saviesa no va abandonar el just que havia estat venut com a esclau i el preservà del pecat.
14. Baixà amb ell al calabós, però no va permetre que es quedés empresonat, sinó que li va procurar el ceptre reial i l’autoritat sobre els mateixos que l’oprimien. Així demostrà la falsedat dels seus calumniadors i li va donar una glòria eterna.