1. La Saviesa va guardar el pare del món, el primer a ser modelat, el qui fou creat tot sol. Ella el va rescatar quan va caure en la culpa,
2. i li donà poder per a dominar-ho tot.
3. Però un home dolent, cec d’ira, es va apartar de la Saviesa i es perdé a si mateix amb la seva ràbia fratricida.
4. I quan per culpa d’ell el diluvi va inundar la terra, la Saviesa la va salvar una altra vegada, guiant el just sobre l’aigua en una vulgar embarcació.
5. Després, quan les nacions es posaren d’acord per a fer el mal i foren dutes a la confusió, la Saviesa va trobar un home just, el va guardar irreprensible i el va fer fort, malgrat la tendresa que sentia pel seu fill.
6. Igualment, mentre morien els pecadors, la Saviesa salvava el just fugitiu del foc que plovia sobre les cinc ciutats.
7. Resten encara com a testimonis de la seva maldat una terra erma i fumejant, unes plantes amb uns fruits que les estacions no fan madurar, i una columna de sal dreçada com a monument perenne d’una persona que no va creure.
8. Els qui van prescindir de la Saviesa sofriren un doble mal: esdevingueren incapaços de conèixer el bé i, a més, van deixar a la posteritat un record de la seva niciesa, que no els permet ni tan sols dissimular les seves faltes.
9. En canvi, la Saviesa va salvar de la desgràcia els seus servidors.
10. Ella, encara, va conduir pel bon camí el just quan s’escapava del ressentiment del seu germà, li mostrà la reialesa de Déu i li va donar el coneixement de les coses santes. Li assegurà l’èxit dels seus afanys i va multiplicar els fruits del seu treball.