5. En efecte, el Sant Esperit que instrueix l’home fuig de l’engany, s’aparta dels pensaments insensats, no vol tractes amb l’error.
6. La Saviesa és un esperit amic de l’home, però no deixa sense càstig els llavis blasfems. Perquè Déu penetra els sentiments de l’home, escruta el fons del seu pensament i escolta el que diu.
7. L’Esperit del Senyor omple l’univers; ell, que ho té tot a la mà, coneix els llenguatges dels homes
8. i per això no li passa per alt cap paraula dolenta: el qui la diu no s’escapa del càstig.
9. El Senyor escorcolla les intencions dels impius; li arriba el ressò de les seves paraules, que els acusen de les faltes que han comès.
10. Perquè la seva orella atenta ho sent tot, no se li escapa la murmuració més lleu.
11. Guardeu-vos, doncs, de la murmuració nefasta, refreneu la llengua i no malparleu. Qualsevol paraula, fins i tot secreta, porta ròssec; quan calumnies, destrueixes la teva pròpia vida.
12. No us provoqueu, doncs, la mort amb una vida esgarriada. No us guanyeu la ruïna amb les vostres obres.
13. Déu no ha fet la mort ni troba cap gust a destruir els qui viuen.
14. Déu ho ha creat tot perquè existeixi: les coses creades són saludables, no contenen cap metzina que mati. La terra no és el reialme de la mort,
15. i els justos són immortals.
16. En canvi, els impius conviden la mort de paraula i amb les obres. Es deleixen per ella com per una amiga, hi fan un pacte. Bé es mereixen, doncs, d’acabar al seu costat!