6. Rut va baixar a l’era i va fer tal com li havia manat la seva sogra.
7. Booz va menjar i beure i es posà de bon humor; després se’n va anar a jeure vora la pila de gra. Rut s’hi va atansar de puntetes, li destapà els peus i s’hi va ajeure.
8. A mitjanit, Booz va tenir una esgarrifança i es va tombar; llavors veié una dona ajaguda als seus peus.
9. Booz preguntà:– Qui ets?Ella va respondre:– Sóc Rut, la teva serventa. Estén el teu mantell sobre la teva serventa, perquè a tu et toca vetllar per mi.
10. Booz li va dir:– Que el Senyor et beneeixi, filla meva! Aquesta segona prova de fidelitat que acabes de donar és millor que la primera, perquè no t’has buscat cap pretendent jove, ni pobre ni ric.
11. Ara, doncs, filla meva, no tinguis por! Faré per tu tot el que em demanis, perquè tots els prohoms del poble saben que ets una dona de vàlua.
12. És cert que jo haig de vetllar per tu, però encara hi ha un altre parent més pròxim que no pas jo.
13. Aquesta nit passa-la aquí, i demà al matí, si ell vol fer ús del seu dret, que ho faci, però si no ho vol, ho faré jo: t’ho juro per la vida del Senyor. Ara descansa fins al matí.
14. Rut va jeure, doncs, als peus de Booz fins a la matinada i es llevà abans que la llum del dia permetés de reconèixerla. Booz no volia que se sabés que la dona havia anat a l’era.
15. Llavors li va dir:– Treu-te el mantell que portes i aguanta’l fort.Ella l’hi va parar, i Booz l’hi va om-plir de sis mesures d’ordi i l’ajudà a carregar-se-les. Tot seguit, Booz se n’anà al poble.
16. Rut, per la seva banda, va arribar a casa la sogra, i aquesta li va preguntar:– Com t’ha anat, filla meva?Rut li va contar tot el que Booz havia fet per ella.