1. Un dia, Noemí, la seva sogra, li va dir:– Filla meva, t’haig de cercar una llar on puguis ser feliç.
2. Mira, tu has estat treballant amb les serventes de Booz, i ell és parent nostre. Aquesta nit Booz sortirà a ventar a l’era de l’ordi.
3. Renta’t, doncs, perfuma’t, posa’t el vestit bo i baixa a l’era. Però no et deixis veure fins que ell haurà menjat i begut.
4. Llavors, quan ell es posi a jeure, et fixes on dorm; vés-hi, li destapes els peus i t’hi ajeus. Ell mateix et dirà què has de fer.
5. Rut respongué a Noemí:– Faré tal com em dius.
6. Rut va baixar a l’era i va fer tal com li havia manat la seva sogra.
7. Booz va menjar i beure i es posà de bon humor; després se’n va anar a jeure vora la pila de gra. Rut s’hi va atansar de puntetes, li destapà els peus i s’hi va ajeure.
8. A mitjanit, Booz va tenir una esgarrifança i es va tombar; llavors veié una dona ajaguda als seus peus.
9. Booz preguntà:– Qui ets?Ella va respondre:– Sóc Rut, la teva serventa. Estén el teu mantell sobre la teva serventa, perquè a tu et toca vetllar per mi.
10. Booz li va dir:– Que el Senyor et beneeixi, filla meva! Aquesta segona prova de fidelitat que acabes de donar és millor que la primera, perquè no t’has buscat cap pretendent jove, ni pobre ni ric.
11. Ara, doncs, filla meva, no tinguis por! Faré per tu tot el que em demanis, perquè tots els prohoms del poble saben que ets una dona de vàlua.