6. El majoral respongué:– És una noia moabita, la que vingué amb Noemí dels camps de Moab.
7. M’ha demanat per a espigolar entre les garbes darrere els segadors. D’ençà que ha arribat, aquest matí, que no ha parat ni un moment. Ha estat ben poca estona asseguda a la cabana.
8. Llavors Booz va dir a Rut:– Escolta, filla meva! No vagis a espigolar en un altre camp; queda’t aquí i uneix-te a la colla de les meves serventes.
9. Fixa’t en l’indret on els segadors treballen i vés amb elles. He manat als meus homes que no et molestin. I si tens set, vés on hi ha els càntirs i beu el que hagin pouat els segadors.
10. Rut es va prosternar fins a tocar a terra amb el front i digué a Booz:– Per què em mires amb bons ulls i t’interesses per mi que sóc estrangera?
11. Booz li va respondre:– M’han contat tot el que has fet amb la teva sogra després de la mort del teu marit; has deixat els teus pares i la terra on vas néixer i has vingut a viure enmig d’un poble que abans no coneixies.
12. Que el Senyor, Déu d’Israel, sota les ales del qual has trobat refugi, et recompensi amb escreix tot el bé que has fet!
13. Ella va dir:– Veig que em mires amb bons ulls. M’has omplert de confiança i has parlat al cor de la teva serventa, tot i que jo no sóc ni tan sols una de les teves criades.
14. Després, a l’hora de dinar, Booz li digué:– Acosta’t, pren un mos de pa i suca’l al vinagre.Rut s’assegué al costat dels segadors i Booz li va torrar gra. Ella en va menjar tant com en volgué i encara li’n va sobrar.