10. Rut es va prosternar fins a tocar a terra amb el front i digué a Booz:– Per què em mires amb bons ulls i t’interesses per mi que sóc estrangera?
11. Booz li va respondre:– M’han contat tot el que has fet amb la teva sogra després de la mort del teu marit; has deixat els teus pares i la terra on vas néixer i has vingut a viure enmig d’un poble que abans no coneixies.
12. Que el Senyor, Déu d’Israel, sota les ales del qual has trobat refugi, et recompensi amb escreix tot el bé que has fet!
13. Ella va dir:– Veig que em mires amb bons ulls. M’has omplert de confiança i has parlat al cor de la teva serventa, tot i que jo no sóc ni tan sols una de les teves criades.
14. Després, a l’hora de dinar, Booz li digué:– Acosta’t, pren un mos de pa i suca’l al vinagre.Rut s’assegué al costat dels segadors i Booz li va torrar gra. Ella en va menjar tant com en volgué i encara li’n va sobrar.
15. Quan Rut s’aixecà per continuar la feina d’espigolar, Booz va dir als seus homes:– Deixeu-la espigolar també entre les garbes. No la renyeu.
16. Mireu fins i tot que s’esmunyin algunes espigues dels manats perquè les pugui recollir. I no l’escridasseu.
17. Rut va anar espigolant en aquell camp fins al vespre. Acabat va batre el que havia espigolat i en sortí mig sac d’ordi.
18. Després s’ho va carregar al coll i se n’anà al poble. La seva sogra va veure el que Rut havia espigolat; Rut tragué el menjar que li havia sobrat i el donà a la seva sogra.