1. Noemí tenia un parent de la banda del seu marit, un home ric i considerat, de la família d’Elimèlec, anomenat Booz.
2. Rut, la moabita, digué a Noemí:– Deixa’m anar al camp d’algú que em miri amb bons ulls i espigolaré allò que no recullin els segadors.Noemí li respongué:– Vés-hi, filla meva.
3. Rut se’n va anar al camp i espigolava darrere els segadors. Per atzar anà a parar en un tros de terra que era de Booz, de la família d’Elimèlec.
4. Quan Booz va arribar de Betlem, saludà els segadors:– El Senyor sigui amb vosaltres!Ells van respondre:– Que el Senyor et beneeixi!
5. Booz va preguntar al majoral:– De qui és aquesta noia?
6. El majoral respongué:– És una noia moabita, la que vingué amb Noemí dels camps de Moab.
7. M’ha demanat per a espigolar entre les garbes darrere els segadors. D’ençà que ha arribat, aquest matí, que no ha parat ni un moment. Ha estat ben poca estona asseguda a la cabana.
8. Llavors Booz va dir a Rut:– Escolta, filla meva! No vagis a espigolar en un altre camp; queda’t aquí i uneix-te a la colla de les meves serventes.
9. Fixa’t en l’indret on els segadors treballen i vés amb elles. He manat als meus homes que no et molestin. I si tens set, vés on hi ha els càntirs i beu el que hagin pouat els segadors.