1. Noemí tenia un parent de la banda del seu marit, un home ric i considerat, de la família d’Elimèlec, anomenat Booz.
2. Rut, la moabita, digué a Noemí:– Deixa’m anar al camp d’algú que em miri amb bons ulls i espigolaré allò que no recullin els segadors.Noemí li respongué:– Vés-hi, filla meva.
3. Rut se’n va anar al camp i espigolava darrere els segadors. Per atzar anà a parar en un tros de terra que era de Booz, de la família d’Elimèlec.
4. Quan Booz va arribar de Betlem, saludà els segadors:– El Senyor sigui amb vosaltres!Ells van respondre:– Que el Senyor et beneeixi!
5. Booz va preguntar al majoral:– De qui és aquesta noia?
6. El majoral respongué:– És una noia moabita, la que vingué amb Noemí dels camps de Moab.
7. M’ha demanat per a espigolar entre les garbes darrere els segadors. D’ençà que ha arribat, aquest matí, que no ha parat ni un moment. Ha estat ben poca estona asseguda a la cabana.
8. Llavors Booz va dir a Rut:– Escolta, filla meva! No vagis a espigolar en un altre camp; queda’t aquí i uneix-te a la colla de les meves serventes.
9. Fixa’t en l’indret on els segadors treballen i vés amb elles. He manat als meus homes que no et molestin. I si tens set, vés on hi ha els càntirs i beu el que hagin pouat els segadors.
10. Rut es va prosternar fins a tocar a terra amb el front i digué a Booz:– Per què em mires amb bons ulls i t’interesses per mi que sóc estrangera?
11. Booz li va respondre:– M’han contat tot el que has fet amb la teva sogra després de la mort del teu marit; has deixat els teus pares i la terra on vas néixer i has vingut a viure enmig d’un poble que abans no coneixies.
12. Que el Senyor, Déu d’Israel, sota les ales del qual has trobat refugi, et recompensi amb escreix tot el bé que has fet!