2. L’home es deia Elimèlec, la seva dona Noemí i els dos fills Mahlon i Quilion. Eren efratites, de Betlem de Judà.
3. Elimèlec, marit de Noemí, va morir. Ella es quedà sola amb els dos fills,
4. que es van casar amb dones moabites; l’una es deia Orpà, i l’altra, Rut. Uns deu anys més tard,
5. també van morir Mahlon i Quilion, i Noemí es va quedar tota sola, sense fills i sense marit.
6. Quan Noemí va saber que el Senyor havia visitat el seu poble concedint-li una bona collita de blat, es preparà per a deixar els camps de Moab amb les seves nores.
7. Se’n van anar, doncs, del lloc on vivien per retornar a Judà. Però, mentre feien camí,
8. Noemí va dir a les seves nores:– Aneu, torneu cada una a casa de la mare! Que el Senyor sigui tan bo amb vosaltres com vosaltres ho heu estat amb els marits difunts i amb mi mateixa!
9. Que el Senyor us concedeixi la felicitat a casa d’un nou marit!Llavors Noemí les va besar. Elles van esclatar en plors
10. i li deien:– No! Volem venir amb tu i unir-nos al teu poble!
11. Noemí insistia:– Torneu-vos-en, filles meves! Per què voleu venir amb mi? Jo ja no puc tenir més fills perquè us hi pugueu casar.
12. Aneu, torneu-vos-en, filles meves! Sóc massa gran per a casar-me. I ni que pensés que encara puc tenir fills, em casés aquesta mateixa nit i n’arribés a tenir,
13. ¿esperaríeu fins que fossin grans? ¿Per ells renunciaríeu a casar-vos? No, filles meves! El meu destí és més amarg que el vostre: la mà del Senyor s’ha girat contra mi.
14. De bell nou esclataren en plors. Orpà va besar la sogra per acomiadar-se’n, però Rut no se’n volgué separar.
15. Noemí li va dir:– Mira, la teva cunyada ha tornat al seu poble i als seus déus. Fes com ella, torna-te’n a casa!
16. Però Rut contestà:– No insisteixis que et deixi, que em separi de tu i me’n torni! On vagis tu, vull venir-hi jo; on visquis tu, vull viure-hi jo. El teu poble serà el meu poble, el teu Déu serà el meu Déu.