6. No fressa camins de vida,i el seu rastre es perd d’improvís.
7. Per tant, fills, escolteu-me,no rebutgeu els meus consells.
8. Allunya d’ella el teu camí,no t’atansis al portal de casa seva:
9. el teu honor estaria a mercè d’altri,el marit, implacable, arruïnaria la teva vida.
10. Uns desconeguts s’afartarien del teu esforç,del teu treball en viuria gent estranya;
11. i tu, al final, et lamentaries,amb el cos del tot esgotat,
12. i diries: «Com és que vaig avorrir la correcciói el meu cor va menysprear tots els avisos?
13. Per què no he escoltat la veu dels mestresni he fet cas dels seus preceptes?
14. He estat a punt de sofrir grans malsenmig del poble reunit.»
15. Beu l’aigua de la pròpia cisterna,la que brolla al mig del teu pou.