10. Mereix severa correcció qui deixa el bon camí;qui menysté la reprensió es guanya la mort.
11. La fossa i el país dels morts no s’amaguen al Senyor:molt menys encara els cors dels homes!
12. L’insolent no estima el qui el reprènni vol la companyia dels savis.
13. L’home animós fa bona cara,l’home afligit està abatut.
14. L’intel·ligent procura aprendre,l’estúpid s’alimenta de nicieses.
15. Els dies de l’afligit són tots dolents;cada dia és festa per al qui està content.
16. Val més venerar el Senyor i tenir pocque tenir molt i viure inquiet.
17. Val més plat de verdura amb amorque vedell gras servit amb rancor.
18. El geniüt encén la lluita,l’home pacient l’apaga.
19. El camí del tortuós és vorejat d’espines,la ruta de l’home recte fa de bon seguir.
20. Un fill assenyat alegra pare i mare,només el neci els menysprea.
21. L’estúpid es diverteix fent bestieses,l’intel·ligent segueix el camí dret.
22. Sense deliberació, fracassen els projectes;amb nombrosos consellers, arriben a bon terme.
23. Una bona resposta dóna alegria:una paraula oportuna, que n’és, d’agradable!
24. L’home assenyat tira amunt pel camí de la vida,no baixa tot seguit al país dels morts.
25. El Senyor aterra la casa dels altius,però aferma la propietat de la viuda.
26. El Senyor detesta els càlculs perversos;les paraules bondadoses li plauen.
27. Qui es deixa comprar arruïna la pròpia casa,qui rebutja el suborn allargarà la vida.
28. El just s’hi pensa abans de respondre,la boca dels malvats vomita maldat.
29. El Senyor s’aparta dels malvats,però escolta les pregàries dels justos.