23. Feu cas de la meva exhortació:vull escampar el meu esperit damunt vostrei fer-vos entendre les meves paraules.
24. Jo cridava i heu fet el sord,estenia la mà i no heu parat atenció:
25. tant se us en dóna, dels meus consells,i no feu cas de la meva exhortació.
26. Però quan us toqui la desgràcia seré jo qui riurà,jo, qui escarnirà quan us agafi el pànic.
27. Sí, quan us agafi el pànic com un temporal,quan la desgràcia us envesteixi com una tempestai l’angoixa i l’aflicció us caiguin al damunt,
28. em cridareu i no respondré,em cercareu i no em trobareu.
29. »Com que menyspreaven el coneixementquan refusaven de venerar el Senyor,
30. com que tant se’ls en donava dels meus consellsi feien el sord a les meves exhortacions,
31. menjaran el fruit amarg del seu obrar,s’afartaran dels propis consells.
32. L’obstinació acaba matant els inexperts,la indolència destrueix els estúpids;
33. però el qui m’escolta viurà segur,en pau i sense por de cap mal.»