1. «Arribarà un diaque la gent d’Israelserà nombrosa com la sorrade la vora de la mar,que no es pot comptar ni mesurar.I en el lloc on els deien:“Vosaltres no sou el meu poble”,els diran: “Fills del Déu viu”.
2. Es reuniran la gent de Judài la gent d’Israel,escolliran un cap únici es multiplicaran al país.El dia de Jizreel serà gran!
3. Digueu “Poble meu”als vostres germans,i a les vostres germanes,“Compadida”.
4. »Acuseu la vostra mare, acuseu-la,perquè ja no és la meva mullerni jo, el Senyor, sóc el seu marit.Que es tregui de la carales marques de prostitutai, dels pits,els senyals dels adulteris!
5. Si no ho fala despullaré del tot,la deixarécom el dia que va néixer.La deixaré com el desert,com una terra eixuta,i la faré morir de set.
6. No em compadiré dels seus fills,perquè són fills de prostituta.
7. La seva mare s’ha prostituït,s’ha cobert de vergonyala qui els va engendrar.Ella ha dit: “Aniré darrere els amants,que em donen el pa i l’aigua,llana i lli, oli i begudes.”
8. »Ara, doncs, li barraré el camíamb espines,l’hi tancaré amb un muri mai més no trobarà la seva ruta.
9. Correrà darrere els amants,però no els atraparà;els cercarà, però no els trobarà.Llavors dirà:“Me’n torno al meu primer marit,amb qui estava millorque no pas ara.”
10. »Ella no enténque era jo qui li donavael blat, el vi i l’oli,qui l’enriquia amb plata i or,que després servienper a adorar Baal.
11. Per això vindré a prendreel meu blat al temps de la sega,i el meu vi al temps de la verema.Li prendré la meva llana i el meu lliamb què vestia el seu cos nu.
12. Mostraré el seu desvergonyimentdavant els seus amants:ningú no la salvarà de la meva mà.
13. Posaré fi als cants alegres,s’acabaran les festes de la lluna novai els dissabtesi totes les solemnitats.