1. Israel era un cep fecundque donava molt de fruit.Com més abundaven els seus raïms,més altars es construïa;com més fèrtil era el país,més pilars sagrats aixecava.
2. Tenen el cor esmunyedísi ara ho pagaran:el Senyor derrocarà els seus altarsi els arrasarà els pilars sagrats.
3. Ara diran: «No tenim reiperquè no hem reverenciat el Senyor.I, a més, un rei, de què ens serviria?»
4. Parlen només per parlari juren en fals quan pacten aliances.El dret creix, com planta verinosa,en els solcs del meu camp.
5. Els habitants de Samariatemen pel vedellot de Betaven.El poble i els falsos sacerdotsestan de dol per ell:ell, que és la seva alegria gloriosa,és a punt de ser deportat!
6. El vedellot serà endut a Assíriacom a regal per al Gran Rei.Efraïm queda confós,Israel s’avergonyeixde les seves intrigues.
7. Samaria i el seu rei desapareixen,com un branquillóque l’aigua s’emporta.
8. Són destruïtsels recintes sagrats d’Aven,que eren el pecat d’Israel.Creixeran cards i espinessobre els seus altars.Llavors diran a les muntanyes:«Cobriu-nos!»,i als turons:«Caieu damunt nostre!»
9. Diu el Senyor:«El poble d’Israel ha pecatdes dels temps de Guibài així han continuat.¿No és a Guibà on la guerra sorprendràels fills d’aquells malvats?
10. Estic decidit a castigar-los:els pobles s’uniran contra ells,que ja estan enjovatsper a llaurar el seu doble solc.
11. »Efraïm era una vedellaben acostumada,que de bona gana batia el blat;però li vaig posar un joual seu coll fornit:vaig enganxar Efraïm al jou,Judà va llaurari Jacob va esterrossar el seu camp.
12. Vaig dir: “Sembreu-vosllavor de justícia,colliu fruits de bondat;llaureu-vos un camp nou.Ara és el momentde cercar-me a mi, el Senyor,fins que jo vingui i escampila salvació damunt vostre.”