10. L’endemà, el dia vuitè, portarà dues tórtores o dos colomins al sacerdot, a l’entrada de la tenda del trobament.
11. El sacerdot oferirà un dels ocells com a sacrifici pel pecat, i oferirà l’altre en holocaust. Així farà el ritu d’expiació de la falta que ha comès entrant en contacte amb un cadàver, i la persona consagrada quedarà purificada ritualment. Aquell mateix dia tornarà a consagrar-se i es deixarà créixer els cabells.
12. Llavors començarà de nou el període de la seva consagració al Senyor i oferirà un anyell d’un any en sacrifici de reparació de la falta. El temps anterior no comptarà, perquè el signe de la seva consagració havia quedat impur.
13. »Aquesta és la llei de les persones consagrades pel vot de nazireat: el dia que es compleixi el terme de la seva consagració, aniran a l’entrada de la tenda del trobament
14. portant aquesta ofrena al Senyor: un anyell d’un any sense cap defecte que oferiran en holocaust, una ovella d’un any sense cap defecte que oferiran com a sacrifici pel pecat i un moltó sense cap defecte que oferiran com a sacrifici de comunió.
15. Portaran també una panera de pans de flor de farina sense llevat, coques pastades amb oli i tortells sense llevat untats amb oli, a més de les seves ofrenes de farina i de vi.
16. El sacerdot presentarà aquestes ofrenes davant el Senyor i oferirà el sacrifici pel pecat i l’holocaust.
17. Després oferirà al Senyor el moltó com a sacrifici de comunió, juntament amb la panera de pans sense llevat i l’ofrena de farina i de vi.
18. Acabat la persona consagrada es tallarà els cabells a l’entrada de la tenda del trobament, prendrà la cabellera, senyal de la seva consagració, i la tirarà al foc del sacrifici de comunió.
19. Després el sacerdot prendrà l’espatlla cuita del moltó i una coca i un tortell sense llevat de la panera, i ho posarà tot a les mans de la persona que s’havia consagrat, un cop aquesta s’hagi tallat els cabells.
20. Llavors el sacerdot en farà la presentació davant el Senyor. Aquestes ofrenes són sagrades i pertanyen al sacerdot, a més del pit i de la cuixa que li són reservats. Després d’això, la persona que havia estat consagrada ja podrà beure vi.
21. »Aquesta és, doncs, la llei de les persones consagrades pel vot de nazireat; aquesta és l’ofrena que han de presentar al Senyor per la seva consagració, a part del que hi puguin afegir. El qui hagi fet aquest vot, el complirà d’acord amb el ritual del vot de consagració.
22. El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
23. – Comunica això a Aaron i als seus fills: Beneïu els israelites amb aquesta benedicció: