10. Les ofrenes sagrades de cadascú li pertanyen; tot allò que cadascú dóna al sacerdot és per a ell.
11. El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
12. – Comunica això als israelites: Si una dona casada s’ha portat malament i ha estat infidel al seu marit
13. jaient amb un altre home, i ha quedat legalment impura, però el marit no ho sap, ni hi ha cap prova contra ella, ni ha estat sorpresa en adulteri,
14. potser el marit es posarà gelós i sospitarà que la seva dona hagi quedat legalment impura. Però també pot ser que el marit es posi gelós i sospiti de la seva dona sense que ella sigui legalment impura.
15. En qualsevol d’aquests dos casos, el marit durà la seva dona al sacerdot i presentarà per ella una ofrena de tres quilos de farina d’ordi; però no hi tirarà oli ni hi posarà encens al damunt, perquè és una ofrena de gelosia, és a dir, una ofrena per a aclarir una possible culpa.
16. »El sacerdot farà que la dona s’acosti i es quedi dreta davant el Senyor.
17. Després posarà aigua sagrada en un atuell de terrissa, prendrà pols de terra del tabernacle i la tirarà a dins de l’aigua.
18. Davant el Senyor deslligarà els cabells de la dona i li posarà a les mans l’ofrena de gelosia per a aclarir una possible culpa. El sacerdot tindrà a la mà l’aigua amarga de la maledicció
19. i conjurarà la dona dient-li: “Si no ha jagut cap home amb tu ni has quedat legalment impura portant-te malament amb el teu marit, que aquesta aigua amarga de la maledicció no et faci cap mal.”